RACÓ DE NOTÍCIES

 

LINGUAMÓN CASA DE LES LLENGÜES: UNA NOVA MIRADA 
M'agradaría que miràreu el vídeo que trobareu adjunt, el qual parla sobre el projecte Linguamón-Casa de les Llengües. Aquest va nàixer a Barcelona i la seua missió és acostar el món de les llengües als ciutadans, fer que la societat viva la riquesa lingüística de manera positiva, crear consciència per la sostenibilitat de la diversitat lingüística i difondre les grans possibilitats que ofereixen les llengües i les seues comunitats.

Per altra banda, mitjançant serveis especialitzats, porten a terme iniciatives entorn de les llengües per a contribuir a la millora del desenvolupament social i econòmic de la societat, de manera que els models de gestió del multilingüísme proposats incidisquen positivament en la cohesió social, la competitivitat i l'economia d'un país, així com en el desenvolupament social i laboral de la ciutadania.
Linguamón - Casa de les Llengües vol ajudar a convertir Catalunya en un referent internacional en la gestió del multilingüisme de les societats i les noves tecnologies
http://www.youtube.com/watch?v=3zHlxrrejTs
EL MONOLINGÜISME ÉS MOLT MÉS ESTRANY AL MÓN QUE EL BILINGÜISME O EL MULTILINGÜISME
ENTREVISTA A JOHN EDWARDS
Especialista en monolingüisme i llengües minoritàries
El vídeo que trobareu adjunt pretén donar resposta a les següents preguntes:
Quin rol té la llengua en la identitat de la persona?
Quin és el motiu que ens fa triar una llengua i no l'altra en una societat bilingüe?
Quin motiu pot tenir algú per a aprendre una llengua?
A més a més, aquest vídeo està relacionat amb el tema de monolingüisme, bilingüisme i llengües minoritàries (entrada 2 del racò teòric)
http://www.youtube.com/watch?v=jSPYD51Om-w

"LES LLENGÜES SÓN FONT PERMANENT D'ENRIQUIMENT PERSONAL, CULTURAL, SOCIAL I PROFESSIONAL"
ENTREVISTA A  Constantine Ioannou Director de Projectes internacionals del Centre Internacional d'Ottawa
http://www.youtube.com/watch?v=8hdNbA0H5D4
NOAM CHOMSKY
En el vídeo que trobareu adjunt, Noam Chomsky, ens diu que si la gent no s'interessa en preservar la seua llengua, el Govern no hi té res a fer. Posa l’exemple del català a l'època de Franco.
http://www.youtube.com/watch?v=didH_-FzCpI
INSTEM EL SÍNDIC DE GREUGES QUE ACTUE D'OFICI EN ELS CASOS DE VULNERACIÓ DE DRETS LINGÜÍSTICS DELS VALENCIANOPARLANTS
Data: 30/01/2014 12:12
El Síndic de Greuges explicita que la institució tramita constantment resolucions dirigides a l’Administració pública valenciana sobre queixes de valencians que veuen vulnerats els seus drets lingüístics.
Les entitats ACPV, ACV Tirant, ACICOM, Escola Valenciana, Castelló per la Llengua, Ca Revolta, Confederació Gonzalo Anaya, FAPA-València i Societat Coral El Micalet; els sindicats A Contracorrent, BEA, CCOOPV, COS, Intersindical Valenciana i UGTPV; i els partits polítics PSPV-PSOE, EUPV, Compromís, ERPV, Els Verds del País Valencià i PSAN van crear la Plataforma pels Drets Lingüístics al País Valencià (PDL-PV) i van triar el 4 de desembre com a data per a celebrar el Dia dels Drets lingüístics al País Valencià i visualitzar les múltiples vulneracions d'aquests drets que sofreixen els ciutadans valencianoparlants.
Els representants d'aquesta plataforma van presentar un escrit a la Delegació del Govern en el País Valencià explicitant la vulneració dels drets lingüístics dels valencianoparlants. Encara no s'ha rebut cap contestació per part d'aquest estament. El mateix escrit es va enviar a altres institucions i fa poc s'ha rebut la contestació per part del Síndic de Greuges.
L'últim informe que el Síndic de Greuges va enviar a les Corts Valencianes és el de l'any 2012 i es fa un repàs exhaustiu a les queixes presentades per la ciutadania en referència a la discriminació de la nostra llengua pel que fa pàgines web oficials, retolació viària i de serveis públics, exclusió de la nostra llengua en fullets i publicitat institucional i el dret a triar la nostra llengua en tots els procediments i comunicacions de l'Administració valenciana.
El Síndic de Greuges, José Cholbi, explicita en la seua contestació: "Li agraïm la confiança que ha depositat en esta institució i el felicitem per la seua iniciativa de defensar el dret dels valencians i les valencianes a usar, tan el l'àmbit oficial com en el socilal, les dues llengües oficials de la nostra Comunitat autònoma, sense que puga haver-hi discriminació en cap cas".
La Plataforma pels Drets Lingüístics al País Valencià insta que aquest compromís verbal es traduesca en una actuació efectiva davant les administracions i que, per tant, actue d'ofici en els casos de vulneració de drets lingüístics al País Valencià.
Els integrants de la Plataforma pels Drets Lingüístics al País Valencià s'han compromés a elaborar un informe anual amb els casos de valencians i valencianes que denuncien agressions per motius lingüístics i el presentaran cada 4 de desembre a les màximes instàncies autonòmiques, estatals i europees.
A continuació detallem el protocol elaborat per aquesta plataforma.
PROTOCOL: 
QUÈ CAL FER DAVANT D'UNA AGRESSIÓ LINGÜÍSTICA
Els nostres drets lingüístics
Cal deixar ben clar un fet inqüestionable: tenim tot el dret a viure en valencià al nostre país. La nostra llengua no sols hi és oficial sinó que és reconeguda com la pròpia.
Que una llengua siga oficial vol dir que és llengua de les administracions i les institucions i que aquestes la tenen com a vehicle normal de comunicació interna, entre elles o d'elles amb els ciutadans.
L'oficialitat del català comporta, doncs, que, com a ciutadans, podem exigir a qualsevol administració que ens atenga en aquesta llengua, tant si ho fem oralment com per escrit.
Com a ciutadans individuals, l'oficialitat implica que podem usar-la davant qualsevol altra persona o entitat i en qualsevol situació sense que se'ns puga denegar la comunicació per raó de la llengua que usem ni se'ns en puga demanar cap traducció. Tot això dins el territori del País Valencià.
Finalment, cal dir que no existeix cap deure constitucional d'usar el castellà. De vegades, algú ha invocat la Constitució espanyola amb l'argument -radicalment fals- que aquesta imposa el deure d'usar el castellà. Allò que la Constitució imposa és el deure de conèixer -no pas d'usar- el castellà. Per tant, en cap cas, ningú no ens pot obligar a parlar en castellà.
Àmbit privat
Quan entrem a una botiga o comerç per comprar qualsevol cosa, quan posem combustible al nostre vehicle, quan fem una transferència al banc, quan anem a un concert o al teatre, estem actuant com a clients d'aquella empresa i, per tant, tenim uns drets i mereixem un respecte.
Al País Valencià les empreses privades no tenen obligacions legals específiques respecte l'ús del català. Amb tot, podem fer moltes coses per viure en la nostra llengua si utilitzem la força que, individualment i conjunta, tenim com a clients i sobretot si actuem d'una manera ferma i determinada amb aquest objectiu.
Com hem d'actuar?
En principi, adreça't en valencià a la persona que t'atenga.
Si no el parla, no passa res. Si t'ha contestat, vol dir que t'entén i tu pots seguir en valencià.
Si et diu que no parla valencià, no vol dir que no l'entenga ni que tu no l'hages de parlar.
Si et diu que no t'entén, pots repetir la frase en català més a poc a poc i en un to més clar.
Si encara continua dient que no t'entén, pots demanar que t'atenga una altra persona més capacitada.
Evita absolutament entrar en discussions per motius lingüístics o donar cap explicació de per què parles en valencià. Tu parles com parles perquè vols -i més encara al teu país i en la llengua oficial i pròpia.
Si no t'atenen a la teua satisfacció, valora la possibilitat d'anar-te'n a un altre comerç i fes-ho saber, si pot ser, a la direcció de l'establiment en què et trobes.
Si t'has sentit maltractat, pots demanar els fulls de reclamacions i fer-hi constar que no t'han tractat amb respecte i educació. Fonamentalment no t'han atès bé com a client i això és el que ha de constar com a motiu principal de la queixa, sobretot si no s'han comportat amb respecte.
A l'establiment també li has de deixar clar que perden un client per culpa de la seua incompetència lingüística i que ho faràs saber als teus coneguts.
I en el cas greu que hi haja hagut violència, bé verbal, bé física, sempre es pot denunciar davant la policia o el jutjat de guàrdia. Abans, però, si vols, pots demanar ajuda a qualsevol de les entitats que promouen aquest protocol.
Àmbit públic
Quan ens relacionem amb les administracions públiques, tenim uns drets com a ciutadans i com a contribuents. Les administracions hi són per a atendre les nostres necessitats i les mantenim amb els nostres imposts. Entre aquests drets, hi ha el de ser atès en la nostra llengua, com a oficial i pròpia del País Valencià.
I de la mateixa manera que l'oficialitat d'una llengua implica el dret actiu individual de relacionar-s'hi amb els poders públics, comporta també el dret passiu de rebre en aquesta llengua les comunicacions i les actuacions que emanen de l'administració.
Si en la nostra relació amb l'administració algun funcionari ens demana la traducció d'algun document o intervenció oral en valencià, podem exigir que ens atenga un altre que ens garantisca el nostre dret d'usar la llengua pròpia i oficial del nostre país.
Quines són les administracions públiques amb què ens relacionem habitualment?
a) La Generalitat Valenciana. Comprèn, a banda de les conselleries, els centres d'ensenyament públic (escoles, instituts, etc.), els centres de salut i hospitals que en depenen, etc.
b) L'administració local: ajuntaments (inclou la policia local), diputacions, consells comarcals i mancomunitats.
c) Administració de l'Estat: l'Agència Tributària, delegacions ministerials, el Cadastre, la Seguretat Social i tots els cossos policials, incloent-hi la policia nacional i la guàrdia civil.
d) Administració de justícia: jutjats i tribunals.
En totes elles, podem adreçar-nos-hi en la nostra llengua i tenim el dret irrefusable de ser atesos també en aquesta.
Com hem d'actuar?
En general, adreça't sempre en valencià a qui t'atenga i demana ser atès en valencià.
Totes les administracions públiques radicades al País Valencià, incloent-hi les de l'Estat i de justícia, tenen l'obligació d'atendre't en valencià.
Si algú no t'atén en català pots optar per demanar per alguna persona que estiga capacitada per a expressar-se en la llengua pròpia o bé podeu mantenir una conversa bilingüe.
Ningú no té dret a demanar-te que parles en castellà. Si això ocorre, informa l'interlocutor que, segons la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià (article 3), l'ús del valencià té plens efectes jurídics i no se't pot demanar cap traducció ni pot derivar-se'n cap discriminació ni endarreriment; i que, a més, legalment això és una falta molt greu per a un funcionari.
A qualsevol funcionari o funcionària, pots demanar-li el nom i el número d'empleat públic i pots sol•licitar parlar amb el seu superior jeràrquic. A aquest, exposa-li que no t'ha atès amb correcció, que ha vulnerat els teus drets com a ciutadà i que discriminar-te per raons de l'ús de la llengua pròpia i oficial és una falta molt greu.
Si no atén les teues peticions, redacta un escrit adreçat a l'administració corresponent exposant-hi els fets i insta, si cal, l'obertura d'un expedient.
També pots fer la queixa a la Sindicatura de Greuges: www.elsindic.com
I en el cas greu que hi haja hagut violència, bé verbal, bé física, sempre es pot denunciar davant la policia o el jutjat de guàrdia. Abans, però, si vols, pots demanar ajuda a qualsevol de les entitats que promouen aquest protocol.
En el cas que la vulneració dels drets lingüístics la faça un funcionari de l'anomenada policia nacional, guàrdia civil o policia local, convé que li demanes el número de placa. En aquest cas, es pot denunciar davant el jutjat de guàrdia. Abans, però, si vols, pots demanar ajuda a qualsevol de les entitats que han promogut aquest protocol. 

LA UNIVERSITAT I ESCOLA VALENCIANA POSEN EN MARXA UNA UNITAT SOBRE L'EDUCACIÓ MULTILINGÜE
La Universitat de València i Escola Valenciana han signat un conveni específic, dins de l’acord marc de col·laboració subscrit en 2003, pel qual es posarà en funcionament una Unitat d’Assessorament i Recerca sobre l’Educació Multilingüe (UEM-UVEG) dins de la institució acadèmica, vinculada a l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana (IIFV). La signatura formal l’han realitzada el rector de la Universitat de València, Esteban Morcillo, i el president d’Escola Valenciana, Vicent Moreno.
Amb aquest conveni, ambdues institucions pretenen promoure la recerca sobre l’educació multilingüe, tant a l’àmbit universitari com a les aules dels diversos nivells de l’ensenyament no universitari, mitjançant la creació de grups de treball i la col·laboració entre centres educatius (escoles, centres d’educació secundària i universitats) i altres entitats implicades en aquesta matèria.
L’acord permetrà, així mateix, difondre programes d’educació multilingüe, assessorar en el disseny i l’avaluació dels resultats d’aquests programes, crear i mantindre una base de dades de documentació i recursos, publicar materials de formació i de recerca, organitzar cursos, jornades i altres accions formatives i participar en una web sobre l’educació multilingüe.
El rector Esteban Morcillo s’ha referit al sistema educatiu i ha dit que “ha de ser percebut i concebut com un sistema global”. “La Universitat no és un sistema tancat, sinó tot el contrari, els nostres estudiants vénen d’altres ensenyaments, primari i secundari, i, per tant, hem de mantindre una col·laboració molt estreta”, ha assenyalat en aquest sentit. És per això que “la Universitat no pot viure d’esquenes a l’escola i a l’inrevés. Iniciatives com aquesta són particularment importants perquè podem millorar el conjunt del sistema”, ha indicat.
Esteban Morcillo també ha insistit en què aquesta iniciativa, en la qual participen les universitats valencianes amb estudis de Filologia -València, Jaume I de Castelló i Alacant-, s’estenga a les cinc universitats públiques de la Comunitat amb diferents intensitats.
Per a Escola Valenciana la signatura d’aquest conveni suposa la consolidació d’una xarxa especialitzada en un tema acadèmic valencià clau com és el plurilingüisme.
La creació de la UEM-UVEG suma criteris i especialització al si de la Universitat de València i serà una entitat universitària que generarà propostes en la línia del plurilingüisme educatiu basat en postulats científics i atenent a la realitat sociolingüística de l’alumnat.
La intenció d’Escola Valenciana, a més, és fomentar que s’establisquen ponts directes de comunicació per a generar actuacions conjuntes amb les unitats per a l’Educació Multilingüe tant de la Universitat d’Alacant com de la Universitat Jaume I de Castelló. Equips formats per professorat universitari i per membres de la Comissió d’Educació d’Escola Valenciana, que amb la creació de la UEM-UVEG poden crear una xarxa acadèmica i ser referent de tres universitats públiques.
Segons ha manifestat el president d’Escola Valenciana, “d’aquesta manera es podrà establir una coordinació efectiva i iniciar projectes d’assessorament a les escoles per tal de contrarestar l’actual confusió i desinformació generada per l’administració educativa valenciana. En aquest sentit, la Unitat d’Assessorament i Recerca sobre l’Educació Multilingüe UEM-UVEG, junt a les respectives unitats de les universitats de Castelló i d’Alacant tenen com a objectiu esdevindre referents acadèmics en matèria de plurilingüisme valencià”.
El tractament del plurilingüisme necessita del criteri, l’estudi i l’argumentari que puguen fer les màximes autoritats en la matèria. És per això que la confiança que ha dipositat la Universitat de València és molt important. Amb la creació de la UEM-UVEG es tendeixen nous llaços de col·laboració entre la Universitat de València i Escola Valenciana. La presidenta de la nova unitat és la professora Maria Conca i l’equip està conformat per professorat de les facultats de Filologia i de Magisteri de la Universitat de València i de membres de la Comissió d’Educació d’Escola Valenciana.
A l’acte han assistit també la vicerectora d’Estudis i Política Lingüística de la Universitat de València, Isabel Vázquez; el degà de la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació, Carles Padilla; el secretari de la Facultat de Magisteri, Vicent Miralles; el director del IIFV, Ferran Carbó; i representants de les unitats per a l’Educació Plurilingüe de les Universitats d’Alacant i de Castelló.
Data d'actualització: 7 de novembre de 2012 08:00.

LA UNIVERSITAT DE VALÈNCIA, PER UNA RÀDIO I TELEVISIÓ PÚBLIQUES
La Universitat de València demana el manteniment d’una ràdio i una televisió públiques valencianes de qualitat, com a símbol de l’autogovern i com a eina de cohesió del poble valencià.
La Universitat considera que una ràdio i una televisió autòctones han de jugar un paper clau en la dignificació del valencià i en el lideratge d’un sector audiovisual propi.
També lamenta la pèrdua de centenars de llocs de treball en un context de crisi i els efectes que genera el tancament de Ràdio Televisió Valenciana, S.A.U, tant en l’àmbit docent com en el futur dels estudiants universitaris de les titulacions relacionades amb les indústries culturals.
A aquest espai podeu consultar la següent informació:  

DOCUMENTAL: UNA LLENGUA QUE CAMINA
Després de més de 25 anys, les primeres generacions de valencians que han estudiat en la nostra llengua són persones adultes que fan tots els possibles per viure en valencià a casa, al carrer i al treball. Aquesta idea és la que ha donat nom al documental. El film retrata la vida diària de cinc persones que viuen a distints punts del territori valencià i que ens permeten fer una radiografia de la llengua de nord a sud, de les ciutats i dels pobles.
Una professora de periodisme de la Universitat d'Alacant, Mar Iglesias; el cantant i lletrista d'Obrint Pas, Xavi Sarrià; un dermatòleg de l'Hospital General de Castelló, Gerard Pitarch; una romanesa valencianoparlant, Dariana Groza, i el mestre d'infantil i expresident d'Escola Valenciana Diego Gómez posen rostre a l'estat de salut del valencià.
El film és una producció de Vilaweb en coproducció amb Televisió de Catalunya, amb el suport de d'Escola Valenciana, Edicions Bromera, Edicions 96 i l'Institut Català de les Indústries Culturals.
http://www.tv3.cat/3alacarta/#/videos/3741690

PER QUÈ EN VALENCIÀ?
El sistema educatiu valencià ofereix, des d'infantil fins a batxillerat, ensenyament en valencià o en castellà.
Des de la seua creació, Escola Valenciana aposta per les línies en valencià, ja que garanteixen el coneixement de les dues llengües oficials del nostre territori. Aquest mateix postulat és el que defensen l'Institut Valencià d'Avaluació i Qualitat Educativa (IVAQE), la comunitat educativa i les universitats.
El gran repte educatiu del segle XXI és establir un bon sistema plurilingüe, això és, que l'alumnat valencià acabe els seus estudis dominant el castellà i el valencià, a més d'una llengua estrangera com l'anglés.
Els experts en llengües afirmen des de fa dècades que les persones bilingües tenen major facilitat per a aprendre altres llengües. Per això l'ensenyament que té com a llengua de base el valencià garanteix el perfecte domini del castellà i de qualsevol llengua estrangera.
Hi ha dues modalitats de programes d'ensenyament en valencià:
PROGRAMA D'ENSENYAMENT EN VALENCIÀ (PEV)És un programa d'educació bilingüe dissenyat per a alumnat majoritàriament valencianoparlant. Comença usant majoritàriament el valencià com a llengua d'ensenyament i incorpora l'àrea de castellà des del primer moment. Es poden incorporar tantes àrees com calga en castellà o en valencià per aconseguir fer bilingüe l'alumnat. La llengua estrangera s'incorpora en 3r de primària.
PROGRAMA D'IMMERSIÓ LINGÜÍSTICA (PIL)És un programa d'educació bilingüe dissenyat per a alumnat majoritàriament castellanoparlant. Comença usant majoritàriament el valencià com a llengua d'ensenyament i incorpora l'àrea de castellà durant el primer o segon cicle de primària. Es poden incorporar tantes àrees en castellà i en valencià com calga per aconseguir un alumnat bilingüe. La llengua estrangera s'incorpora en 3r de primària.
Per la seua banda, l'ensenyament en castellà rep el nom de Programa d'Immersió Lingüística (PIP). Comença usant majoritàriament el castellà com a llengua d'ensenyament. En aquest programa s'imparteix en valencià, entre les àrees no lingüístiques, només l'àrea de coneixements del medi natural, social i cultural a partir del 3r curs d'educació primària.
Molts membres d'Escola Valenciana són mestres, professors i pedagogs que estan cada dia a peu d'aula i afirmen que l'ensenyament en valencià (PEV o PIL) té molts avantatges per diverses raons:
UNA EDUCACIÓ DE QUALITAT
Oferta multicultural i multilingüe amb més de 25 anys d'experiència.
MAJOR COMPRENSIÓ D'ALTRES IDIOMES
L'educació bilingüe ajuda a la comprensió d'altres idiomes.
COMPROMÍS AMB LA CULTURA
Manté viva la cultura i les tradicions valencianes.
MILLOR ATENCIÓ A L'ALUMNAT
Ofereix un tracte afectiu, familiar i compromés.
MÉS POSSIBILITATS DE FUTUR
No limita la formació del teu fill o filla, suposa tot un valor afegit.
Les conclusions són:
• L'ensenyament en valencià és l'únic que assegura el domini efectiu de les dues llengües oficials.
• En els programes d'ensenyament en valencià també s'estudia castellà.
• Una bona educació bilingüe facilita l'adquisició d'altres idiomes (l'anglés, per exemple).
• El domini de les dues llengües facilita la preparació i la incorporació al món laboral.
• Estudiar en valencià suposa l'acollida i la integració dels nouvinguts a la nostra cultura i a la nostra idiosincràsia com a poble.
• El bilingüisme comporta una major comprensió del fet de la diferència, ens fa més tolerants i respectuosos amb els altres.

Per tot això amb l'obertura del període de matriculació dels xiquets i xiquetes de 3 anys, Escola Valenciana posa en marxa la campanya "Matricula en Futur, Matricula en Valencià", on s'informa els pares i mares dels avantatges de l'ensenyament en valencià.

LA COMISARÍA DE XIRIVELLA SE NIEGA A ATENDER A UNA MUJER EN VALENCIANO Y LLAMA A UN INTÉRPRETE
La número tres de Compromís de Alaquàs acudió a realizar un trámite y los agentes le exigieron que hablara «en español» o que usara el francés o el inglés
26.04.2014 | 15:17
laura sena | xirivella Una vecina de Alaquàs ha presentado una reclamación en la Comisaría de Xirivella, que se tramitará al Ministerio del Interior, en la que denuncia que los agentes que la atendieron al acudir a realizar un trámite previamente concertado le exigían hablar «en español» cuando ella se expresó en valenciano, la lengua que siempre utiliza, e incluso llegaron a llamar a un intérprete. Consol Barberà, que es la número tres de Compromís de Alaquàs y es funcionaria de la Generalitat Valenciana, tuvo que esperar más de una hora hasta que llegó el traductor para realizar un sencillo trámite que asegura haber hecho en diversas ocasiones.
El problema comenzó ya el pasado martes cuando telefoneó a la Comisaría para solicitar una cita al departamento de Extranjería. La afectada afirma que el agente que se puso al teléfono ya le exigió hablar «en español» y le colgó el teléfono en retiradas ocasiones. Finalmente logró la cita para el miércoles a las 16.30 horas. La sorpresa de esta mujer es que cuando llegó a la Comisaría a realizar la gestión, el policía que atendía el mostrador, que presuntamente era el mismo del día anterior, también le exigió el uso del castellano para atenderla. «Disculpe, bon dia, per favor, una cita en Extrangeria a les 4.30?», asegura que fue la única frase que pronunció y que el policía nacional dijo no entender una y otra vez. «Si no habla en español no la entiendo», fue la respuesta del agente.
Ante su petición de que fuera otro miembro de la plantilla la que la atendiera, con el convencimiento de que alguien del personal que trabaja en la Comisaría de Xirivella entendería el valenciano o al menos esa sencilla frase, Consol Barberà afirma que le indicaron que no había nadie que pudiera. «Llegaron a decirme que si utilizaba el francés o el inglés, sí que había personas que podían atenderme», narra.
La hicieron pasar a la sala de espera y un tiempo después, ante su insistencia, le indicaron que iban a llamar a un intérprete porque lo necesitaban para el caso. Media hora después llegó a las dependencias policiales el traductor, que resultó ser un hombre de origen marroquí con nacionalidad española desde el día anterior, que llevaba viviendo en Valencia 13 años. «Este chico hablaba tanto en valenciano como en castellano perfectamente, lo que demuestra que no es tan difícil. De hecho, yo misma me enteré de que era marroquí al preguntarle su nombre para dirigirme a él porque su acento era perfecto en ambos idiomas», explica Consol Barberà. Paradójicamente, el intérprete sólo tuvo que traducir el saludo y la frase que Barberà había pronunciado desde el principio y la pasaron al correspondiente departamento. Una vez allí, el traductor no hizo falta porque el responsable la entendía.

LES TROBADES MÉS REIVINDICATIVES DE LA HISTÒRIA
  • La FE CCOO PV anima a participar activament a docents, pares i mares, i a la ciutadania en general a les Trobades d'Escoles en Valencià 2014
Trobades 2014 Escola Valenciana
Trobades 2014 Escola Valenciana
Baix el lema "Escola Valenciana, la nostra escola", aquest cap de setmana s'inicien les esperades Trobades d'Escoles en Valencià 2014, on participen cada primavera milers de valencians i valencianes per defensar, recordar i visualitzar el dret a viure en valencià i a estudiar en valencià.
"Tal com es diu al manifest que hem elaborat, les Trobades 2014 se centren en la defensa de l'escola en valencià, un model que està establert, bàsicament, en el sistema educatiu públic. Les Trobades són l'altaveu per reivindicar els recursos públics que es mereix una escola com la nostra, la que està formant els valencians i les valencianes del futur. És inacceptable que un govern tanque centres educatius. És antidemocràtic que s'intente eliminar l'ensenyament en valencià. Cada família a la qual es nega el dret bàsic que els seus fills i filles estudien en valencià està patint una política governamental autoritària", ha destacat Vicent Moreno.
Així mateix, el president d'Escola Valenciana ha volgut explicitar que "les Trobades van més enllà de l'àmbit educatiu i que suposen un exercici democràtic de promoció del nostre màxim tret d'identitat davant dels atacs frontals per part de la Generalitat Valenciana que està sofrint la nostra llengua en els últims mesos amb el tancament de RTVV, les pressions a l'Acadèmia Valenciana de la Llengua i la supressió a tort i a dret d'unitats d'ensenyament en valencià".
Les Trobades del pròxim cap de setmana posaran en primera línia de debat l'arranjament escolar previst per la Conselleria d'Educació per al pròxim curs escolar. Per a Escola Valenciana és intolerable que la Conselleria d'Educació haja previst eliminar de forma automàtica 70 unitats en valencià d'infantil i primària arreu del País Valencià i que 82 més perillen.
A més, l'entitat ha començat a detectar casos d'irregularitats promogudes des de l'Administració educativa en aquelles escoles que tenen doble línia educativa i han de suprimir o la línia en valencià o la línia en castellà. En aquest context s'havia establert que seria el Consell Escolar del centre l'òrgan que decidiria aquest tema.
Ara mateix hi ha dues escoles de la Marina Alta, el CP Santa Maria Magdalena del Poble Nou de Benitatxell i el CP Sant Vicent Ferrer de Teulada, que van decidir en Consell Escolar conservar la línia en valencià i ara la Conselleria d'Educació els obliga a eliminar la unitat en valencià i conservar la unitat en castellà sense el consens de la comunitat educativa dels centres. En el cas de Poble Nou de Benitatxell desapareix tota l'oferta d'ensenyament en valencià a la població i justament l'escola de Teulada és la del poble originari del vicepresident de la Generalitat Valenciana Jose Císcar i amb aquesta actuació és pot valorar la nul•la sensibilitat que té tota una autoritat valenciana com ell en una matèria fonamental com és d'Educació.
En aquest sentit, dues escoles més de la Plana, el CP Herrero de Castelló i el CP José Alba de la Vilavella han estat informats que els van a fer el mateix. En el cas de l'escola de Castelló, el centre es queda sense oferta d'ensenyament en valencià i en el cas de l'escola de la Vilavella encara és més greu, perquè es deixa tota la població sense oferta d'ensenyament en valencià.
"Açò és un símptoma del caos intern que hi ha actualment en la Conselleria d'Educació i una manca absoluta de responsabilitat i de criteri per part dels màxims responsables en Educació, que estan sent implacables amb la democràcia participativa de les nostres escoles. És la constatació del nerviosisme intern del partit que ens governa i les actuacions que es fan al respecte són certament absurdes", s'ha declarat per part dels representants d'Escola Valenciana.
Per tota aquesta onada de greuges comparatius provocats per la Conselleria d'Educació, Escola Valenciana presentarà el dilluns 7 d'abril un recurs contenciós-administratiu al Tribunal Superior de Justícia valencià on s'argumenta la necessitat de provocar la suspensió cautelar de l'arranjament escolar per al curs 2014-2015. "Aquesta mesura significa que si el TSJ accepta la nostra proposta, l'arranjament que ha fet la Conselleria d'Educació queda invalidat i anul•la el procés de matriculació ", ha explicat el president d'Escola Valenciana.
Serà el mateix dia que Escola Valenciana intensificarà la campanya "Si vols qualitat, marca't un punt. Matricula en la nostra escola", que informa les famílies que van a matricular els fills i filles de 3 anys sobre el millor programa educatiu actual: el Programa Plurilingüe d'Ensenyament en Valencià". Informació de la campanya a www.escolavalenciana.org/matriculacio

1 comentari:

  1. Mercè Durà16 de juny del 2014, a les 7:32

    Magnífic blog, Silvana. Es veu que has treballat de valent i que t'has esforçat moltíssim. A més, t'he de felicitar per la correcció lingüística i la riquesa expressiva. L'enhorabona.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris (Atom)