HABILITATS LINGÜÍSTIQUES

HABILITATS COMUNICATIVES

Es classifiquen en funció de dos factors:

1.      Paper que tinga un individu en el procés de comunicació

Emissor: habilitats productives (parlar i escriure)

Receptor: habilitats receptives(escoltar i llegir)

2.      Canal que s’utilitza en el procés de comunicació

habilitats orals (parlar i escoltar)

habilitats escrites(escriure i llegir)

Fins fa ben poc les habilitats receptives s’havien anomenat passives i les productives, actives, possiblement perquè aquestes últimes són observables externament. No cal dir que aquesta concepció és falsa, ja que tant les unes com les altres requereixen tota una sèrie de micro habilitats, d’estratègies complexes i laborioses que, tot i que no sempre són observables externament, sí que requereixen una actitud activa de l’individu

En aquest tema seguirem el segon factor de classificació, és a dir, el que considera el canal per distingir entre habilitats orals i habilitats escrites; concretament ens centrarem en les habilitats orals. Ara bé, cal observar que les habilitats lingüístiques no solen funcionar aïllades sinó que normalment ho fan integrades entre si. En la comunicació actuen conjuntament com si foren eines diverses que s’usen per aconseguir un mateix objectiu. És per això que, des d’un punt de vista didàctic, les habilitats lingüístiques han de ser tractades de manera integrada i fóra absurd i irreal treballar-les aïlladament al marge de la resta.

CARACTERITZACIÓ DEL DISCURS ORAL

Abans d’entrar en la caracterització del discurs oral, resultaria il·lustratiu reflexionar sobre el temps que els parlants dediquem a usar cada habilitat i sobre la importància que tenen: és evident que les habilitats orals són les més practicades, amb una diferència notable respecte de les escrites, i més encara, la comprensió oral és més freqüent que l’expressió oral. En conseqüència, és evident que cal restituir la rellevància que es mereixen les habilitats orals i el seu estudi i aprenentatge. Tradicionalment, l’objectiu fonamental de l’escola era ensenyar a llegir i escriure, i de fet, sempre ha estat les habilitats lingüístiques millor considerades; ara bé, tots sabem que l’alumnat té mancances importants en l’expressió oral(fluïdesa, correcció, lèxic, sintaxi, lectura en veu alta,…) i fins i tot en la comprensió oral. És per tot això, i arran de la reflexió sobre la freqüència d’ús i importància de les habilitats lingüístiques, que convindria integrar les habilitats orals i escrites, fent-ne un treball conjunt i equilibrat. No podem oblidar que la capacitat de comunicar-se és la suma de les quatre habilitats lingüístiques i no només el domini de cadascuna per separat. Abordarem la caracterització del discurs oral des de dues concepcions diferenciades: el discurs oral com a estil o mode lingüístic, i com a situació de comunicació caracteritzada per l’ús d’un determinat canal de transmissió. En ambdós casos caracteritzarem el discurs oral tot comparant-lo amb el discurs escrit. La caracterització del discurs oral com a estil o mode lingüístic pot respondre al següent esquema:

DISCURS ORAL

-Sol ser col·loquial, informal.

-Més subjectiu.

-Redundant i obert.

-Sintaxi simple, plena d’anacoluts, el·lipsis, frases inacabades…

-Lèxic més general i pobre amb mots jòquer, repeticions, onomatopeies i frases fetes.

La caracterització del discurs oral com a situació de comunicació caracteritzada per l’ús d’un determinat canal de transmissió pot respondre al següent esquema:

-Canal auditiu.

-Percepció successiva dels diversos signes.

-Comunicació espontània. L’emissor del text pot rectificar, però no esborrar, el que ja ha dit. El receptor està obligat a comprendre el text en el moment de l’emissió i tal com s’emet.

-Comunicació immediata en el temps i en l’espai. L’oral és més ràpid i àgil.

-Comunicació efímera. Els sons només són perceptibles en el temps que duren en l’aire.

-Utilitza molt els codis no verbals: fesomia, vestit, conducta, gestos, espai, etc.

-Hi ha interacció durant l’emissió del text. Mentre parla, l’emissor veu la reacció del receptor i pot modificar el seu discurs segons aquesta. El llenguatge oral és negociable entre els interlocutors.

-El context extralingüístic té un paper molt important. L’oral s’hi recolza: codis no verbals, etc.

Cal advertir, però, que ben sovint, alguns textos utilitzen habilitats distintes de les que els pertocarien a priori. Per exemple, un butlletí radiofònic de notícies o la representació d’un text dramàtic són textos orals que prèviament han estat escrits, o els sermons de sant Vicent Ferrer ens han arribat manuscrits quan són la transcripció d’un discurs oral. A més a més, les característiques del discurs oral i les de l'escrit es barregen segons els diferents tipus de comunicació, és a dir, s’utilitzen habilitats lingüístiques mixtes en funció del text que produïm o rebem. Així tenim que, entre la xerrada col·loquial entre amics i la lectura en veu alta d’una comunicació en un congrés (ambdós textos orals) hi ha una gradació progressiva en la utilització d’habilitats lingüístiques cada vegada més pròximes al discurs escrit.

LA COMPRENSIÓ ORAL: ESCOLTAR

D’entre totes les habilitats lingüístiques, escoltar és la que sol despertar menys interès, possiblement perquè s’ha pensat que es tracta d’una habilitat passiva, silenciosa, que no requereix gaire esforç. Ben al contrari, escoltar és comprendre un missatge, i per fer-ho hem d’engegar un procés cognitiu de construcció de significat i d’interpretació d’un discurs pronunciat oralment. Escoltem amb uns objectius determinats, (obtenir informació, rebre una resposta, entendre quelcom); escoltem amb unes expectatives concretes del que sentirem (tema, estil, tipus de llenguatge); si hi ha presència física, escoltar permet la retroalimentació o

feedback amb qui parla i l’intercanvi de papers entre emissor i receptor sol ser constant; el discurs oral es trenca en molts fragments breus que s’escolten separadament; junt amb l’habilitat d’escoltar s’activen altres estímuls sensorials(sorolls, olors, aparença visual, etc.) que ens donen informació per interpretar el text. A més a més, existeixen tota una sèrie de convencions socials referides a l’habilitat d’escoltar que cal posar en pràctica si volem que la comunicació reïsca; per exemple, la perspectiva de l’emissor, valorar el missatge escoltat, manifestar comprensió del discurs, acompanyar el discurs amb un bon comportament no verbal(mirar als ulls, somriure, assentir), reaccionar al missatge, etc.

MICROHABILITATS DE LA COMPRENSIÓ ORAL

Són les estratègies que el receptor d’un discurs oral posa en marxa per a intentar comprendre el missatge en una determinada situació de comunicació:

Þ  Reconèixer els diversos elements de la seqüència acústica (sons, paraules, expressions, combinacions vàlides, …)

Þ  Seleccionar entre els diversos sons, mots, expressions, idees, etc., els que ens semblen més rellevants segons la nostra competència i els nostres interessos.

Þ  Interpretar el contingut i la forma del discurs, és a dir, dotar de significat i coherència tots els elements que hem reconegut i seleccionat prèviament.

Þ  Anticipar durant el discurs el que l’emissor pot anar dient (paraules, idees,…)a partir de les entonacions, de l’estructura del discurs, del contingut, etc.

Þ  Inferir informació d’altres fonts no verbals mentre escoltem la cadena acústica i la processem; per exemple, gestos, vestits, to, estat d’ànim, situació externa de la comunicació, etc., poden ajudar-nos a comprendre el significat global del discurs.

Þ  Retenir determinats elements del discurs que el receptor considera importants, a fi de poder-los utilitzar per interpretar altres fragments del discurs (una paraula, un detall, el sentit global,…): és la memòria a curt termini. Una vegada acabat el discurs, les dades més rellevants es retenen durant un període de temps considerable: és la memòria a llarg termini. Cal tenir en compte que per posar en pràctica aquestes microhabilitats és necessària una certa competència lingüística que permeta reconèixer, seleccionar i interpretar els diversos enunciats lingüístics. Una vegada assolida la competència lingüística, diguem-ne bàsica, la comprensió de textos orals més complexos, més elaborats, estarà en funció del nivell d’aquesta competència en cada individu. A més hem de considerar que aquestes microhabilitats no treballen en cap ordre determinat, sinó que interactuen entre si i alhora, a diversos nivells del discurs(sons, paraules, frases, idees, estructura, etc.)

DIDÀCTICA DE LA COMPRENSIÓ ORAL

La gran paradoxa de la didàctica de la comprensió oral és la següent: sabem que és una de les habilitats lingüístiques que l’alumnat practica més sovint; sabem que és un dels procediments instrumentals més rellevants per a aconseguir altres aprenentatges; sabem que l’alumnat hi té mancances importants. I amb tot i això no es treballa de forma específica i decidida. La causa potser es dega al fet que, a diferència de l’expressió oral o escrita, la comprensió és una habilitat difícil d’avaluar, perquè és un procés no observable externament. Partint de la base de la necessitat de treballar la comprensió oral, igual queles altres habilitats lingüístiques, apuntarem una sèrie d’orientacions didàctiques que ens ajudaran a fer realment efectius els exercicis proposats:

•L’aprenent necessita molta pràctica per desenvolupar l’habilitat d’escoltar, és per això que els exercicis proposats haurien de ser freqüents, breus (entre 5 i 10minuts n’hi ha prou) i intensius (desenvolupar microhabilitats específiques, aspectes concrets de la comprensió).

•Cal posar èmfasi en el procés de comprensió i no en el resultat de l’exercici, és adir, no és tan important que l’alumnat resolga correctament l’exercici, com que s’adone dels malentesos i que els corregisca. Per exemple, en un dictat és més important repetir el text per centrar-se en allò que no s’ha entès bé, que no sumar el nombre d’errors.

•El material utilitzat en la comprensió ha de ser real i variat. Els enregistraments i exposicions espontànies i reals, amb vacil·lacions, redundàncies, fins i tot alguna incorrecció, són millor que les preparades. A més a més, el material variat, amb què l’alumnat s’acostuma a escoltar tot tipus de llenguatges.

•Els exercicis de comprensió haurien d’acomplir algunes d’aquestes característiques, com ara que l’alumnat tinga una raó per escoltar (interès, expectativa), que formule d’alguna manera visible i observable la seua comprensió (anotant, escrivint, parlant) per tal de poder comentar, millorar i avaluar, que puga escoltar més d’una vegada per poder concentrar-se en punts determinats (pronúncia, significat, entonació, etc.).

•En posar en pràctica els exercicis de comprensió caldria seguir els passos següents: introduir el tema abans a fi de motivar-lo, presentar de forma correcta i clara la tasca que s’ha d'efectuar, escoltar el discurs oral un mínim de dues vegades, realitzar la tasca demanada individualment i després comparar les respostes per parelles, en petit grup o amb tota la classe, verificar les respostes correctes escoltant de nou el discurs oral i aturant-se en els punts importants. A continuació presentarem una tipologia d’exercicis de comprensió oral, sense cap pretensió d’exhaustivitat, que pot ajudar a treballar microhabilitats concretes de la comprensió oral:

•Els exercicis mnemotècnics desenvolupen la capacitat d’atenció i retenció, a més de la comprensió. Per exemple, les endevinalles, la literatura popular (faules, cançons, auques), jocs com el telèfon (transmetre informació entre l’alumnat i veure com es va perdent), exercicis de retenció del màxim nombre de dades en una exposició.

•Escoltar i produir. El resultat de la comprensió d’un text oral es pot plasmar en un dibuix, en un gràfic, en qualsevol cosa. El text oral actua d’una instrucció per produir qualsevol tipus de text, no necessàriament lingüístic.

El tractament de les habilitats lingüístiques I. El discurs oral. Comprensió i producció de textos orals

•Escoltar i transferir informació. L’alumnat, després d’escoltar el text oral, ompli, completa graelles, textos, etc., sobre una biografia, un tema polèmic, una explicació tècnica, etc.

•Escollir opcions. Especialment recomanat per als textos descriptius. A partir d’un text oral l’alumnat tria l’opció amb què es correspon (personatges, paisatges, objectes,...)

•Identificar errors. Consisteix a descobrir les mentides o els errors, avisats prèviament, que hi ha en un discurs oral.

•Aprenentatge cooperatiu. Enfocament metodològic nord-americà, influenciat per les tècniques de dinàmica de grups i la psicologia humanista. Es tracta d’exercicis encaminats a desenvolupar les diverses habilitats necessàries per poder treballar en grup: dialogar, conversar, escoltar els altres, llegir en veu alta, prendre apunts, etc. A l’ hora de preparar els exercicis de comprensió oral més adients per al nostre alumnat, hem de pensar en els recursos tecnològics de què disposem i en llur potencialitat. En aquest sentit, cal fer esment especial al magnetòfon i vídeo. Aquests mitjans ens permeten preparar-nos els nostres materials, enregistrar-los als mitjans de comunicació o en situacions de comunicació real i portar textos orals a l’aula que siguen reals. A més a més, permeten introduir a classe modalitats dialectals diferents i registres diversos, permeten treballar aïlladament les diverses microhabilitats o procediments de la comprensió oral, són útils per desenvolupar la llengua oral en general, i no només la comprensió, i fins i tot es poden relacionar amb les habilitats escrites. Cal dir, per últim, que tota actuació didàctica que pretenga incidir en el desenvolupament d’aquesta habilitat, o en qualsevol altre aspecte, ha d’estar planificada prèviament i ha d’atendre uns objectius perquè siga coherent i realment profitosa