RACÓ PER ALS MEUS TEXTOS

INTRODUCCIÓ

 

Hola, sóc Silvana Cervantes, i encara que tota la meu vida está aci jo no vaig nàixer a Espanya. La meua llengua materna és el castellà i fins que, fa més de 7 anys, no vaig arribar a Pego no tenia ni idea de l'existència del valencià.

Pego és un poble, de més de 10.000 habitants, que pertany a la província d'Alacant. En la seua majoria, els habitants d'aquest poble utilitzen el valencià en tots els ambits, pel que em va resultar fàcil aprendre a parlar-lo, però escriure'l no tant. 

Jo no vaig anar al col·legi ni a l'institut ací, pel que la primera vegada que vaig anar a una classe de valencià va ser en el meu primer any d'universitat. 

És per això que, tot el que escric en aquest bloc és nou per a mi, és a dir, els conceptes relacionats amb la història de la llengua i la llengua en si no em són familiars. A més del que aprenc en classe, he de fer un treball d'ampliació i recerca dels continguts, amb l'objectiu de poder entendre'ls millor i poder assimilar-los. 


 

Jaume I el Conqueridor

Jaume I el Conqueridor ha estat segurament el rei més important de la Corona d'Aragó, no només per les seues grans conquestes, sinó també per la seua religiositat, la seua longevitat, gairebé 70 anys, i "el llibre dels feyts", la crònica de la seua vida que ell mateix va dictar.

Com a rei legendari, la seua llegenda comença abans del naixement: el seu pare, Pere el catòlic, molt interessat per les dones, no tenia cap tipus d'interès per la seua, Maria de Montpeller. La cort que envoltava el rei, veient la necessitat d'un hereu, va fer un pla, juntament amb la dona del rei per tal que aquesta es quedés embarassada de Pere. Amb la cambra a les fosques li van fer creure al rei que tenia una amant esperant-lo al seu jaç quan en realitat la dona que l'esperava era la seua pròpia muller. Fins i tot, per tal de deixar constància que l'acte consumat era entre marit i muller, fora de la cambra hi havia notaris donant fe. D'aquesta unió, de dubtosa veracitat, en va néixer l'infant Jaume.

Amb només tres anys, l'infant Jaume va ser entregat a Simó de Montfort, rival de Pere a la batalla de Muret, per casar-lo amb la filla del comte i aconseguir així una treua en el conflicte a Occitània. Poc temps després de la derrota de Muret, i a petició de la mare de l'infant i del Papa de Roma, Simó de Montfort va entregar el xiquet als cavallers templers, que l'acolliren al castell de Montsó on el van instruir com a rei. El seu principal mestre va ser Guillem de Mont-Rodon.

Als nou anys , després de la regència del seu oncle, va iniciar el seu regnat. Amb molta habilitat, i seguint els consells dels templers, va aconseguir pacificar la Corona, un territori convuls producte del buit de poder i dels aixecaments de la noblesa.

El 1221 es va casar amb la filla del rei Alfons VIII de Castellà, matrimoni del qual va nàixer un hereu que no va arribar a regnar, Alfons d'Aragó. En segones núpcies es va casar amb Violant d'Hongria, amb la qual va tindre 8 fills, la majoria d'ells morts.

Per tal d'evitar-se enfrontaments amb Castella, el 1244 va firmar el tractat d'Almirra (o Almizra), pel qual s'establia el límit entre els territoris del regne de València i els territoris de Castella de forma pacífica. A l'hora, el tracte va incloure la fusió de llinatges catalans i castellans, ja l'infant Alfons de Castella va contraure matrimoni amb la filla gran de Jaume I.

RAMON LLULL

Es considera el pare de la literatura catalana. Va escriure en:

Þ    llatí: la llengua de la ciència escolàstica 

Þ    occità: llengua de les poesies trobadoresques abans de la conversió (contat en Vida coetània); és més, en la seua filosofia usarà molts termes trobadorescos capgirats a la manera divina.

Þ    àrab: en aquella època l’àrab encara es parlaria a Mallorca i, a més, existia un tipus de literatura teològica de debat contra els musulmans i jueus que pretenia convertir-los al cristianisme: així que, ensenyant-se des d’un servent seu musulmà, aprengué àrab (1) per pràctica i (2) per a convertir els musulmans. 

Þcatalà: hi ha una voluntat d’estil per a escriure el català d’una forma bella: la bellesa es basava tant  en la forma (morfologia) com el significat (semàntica) de la paraula. Però en vulgar faltaven paraules, perquè no hi havia existit abans una tradició literària. Ací comença la tasca de creació lèxica: Ramon Llull transporta els termes llatins al vulgar per a aconseguir un estil bell.

Per tant,  fa una llarga i precisa reflexió sobre la llengua, ja que, per a que es puga entendre, era necessari no recarregar el texts amb massa llatinismes (finalment el 18% de la seua producció) i usar més mots populars.

El Compromís de Casp

 Després de la mort sense descendència de l’últim monarca de la dinastia del comtat de Barcelona, Martí l’Humà, hi va hi haure un conflicte per a nomenar el successor. Els candidats eren el comte Jaume d’Urgell i el nét de Pere el Cerimoniós, Ferran d’Antequera, de la dinastia castellana dels Trastàmars.

Ferran d’Antequera

El conflicte es va resoldre finalment de forma pacífica: es va elegir a Ferran d’Antequera, encara que Jaume d’Urgell va alçar armes, però va ser derrotat. La entrada d’una dinastia castellana a la Corona d’Aragó potser s’apropiaria d’alguns recursos procedents de Castella; però, cap a finals de segle, la repercussió social i literària del castellà, la nova llengua de la cort, va fer esdevindre a molts escriptors bilingües.

SETMANA D'ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES I

Durant la I setmana d’activitats complementàries de la Facultat de Magisteri, vaig poder assistir a dues activitats que son les que més em van cridar l’atenció.

1) Taula redona

Pel futur de l’escola pública en valencià

Dia: Dimarts 25 de febrer 19.00

Interventors:

Þ  Vicent Moreno: president d’Escola Valenciana

Þ  Pedro Luis Alonso: representant de FAPA-València. En principi s’esperava la intervenció de la presidenta de aquesta federació, però per motius desconeguts no va poder assistir

Þ  Manuel Monfort: Degà de la Facultat de Magisteri  

Þ  Fila zero amb representació dels centres afectats per la supressió d’unitats.

Aquesta taula redona comença amb la intervenció de Pedro Luis Alonso, qui parla en nom de FAPA-València. Aquesta federació creu que el País Valencià tenia un model digne d'educació en valencià i pateixen al veure com aquest està a punt de canviar. Pensen que la qualitat de l'educació és viure en la pluralitat, en un país multilingüe.

Per altra banda, consideren que si l'ensenyament del valencià va cap a avant és per les escoles públiques, però si any darrere any es retalla en educació pública i professorat, afavorint les escoles privades i concertades que si bé són bilingües en anglès, no ho són en valencià perquè no consideren que tinga l'estatus de qualitat que ells estan cercant, a la llarga aquest ensenyament de qualitat desapareixerà.

Els pares i mares reclamen una escola de qualitat, reconeixent escola de qualitat aquella escola pública en valencià.

El següent en intervindré va ser el Degà de la nostra Facultat, Manuel Monfort. Ell ens diu que la educació pública és un dret universal amb independència dels factors socials i econòmics, però que la nova llei parla de la qualitat de l’escola privada i no de la pública, el que ens fa pensar que el sistema de mercat demana més control dels estaments intentant-ne afavorir l’escola privada i concertada.

Considera que cal millorar l’educació pública amb col·laboració de tots els àmbits de la comunitat educativa, pel que ens fa saber que la Facultat de Magisteri està disposada a col·laborar en la lluita per les escoles públiques i en valencià, ja que considera que les unitats de línia en valencià no serveixen per a omplir les classes, sinó que són classes que perpetuen la cultura.

Per la seua part, el president de l’Escola Valenciana, Vicent Moreno, comença el seu discurs dient que per a l'escola que volem hem de creure'ns-la, hem de creure en l'escola perquè aquesta es convertisca de qualitat, però si els canvis actuals no tenen en compte el concepte lingüístic a l'hora de suprimir unitats, l'escola deixarà de ser inclusiva, plurilingüe i de qualitat. Aquests aspectes ja estan en l'escola i s'han de treballar, o d'altra manera, perdrem l'escola que van recuperar amb la democràcia.

Es per aquest motiu que des de les escoles valencianes s'han proposat la tasca de conscienciar als pares i mares de que un ensenyament en valencià afavoreix el rendiment dels xiquets i xiquetes. La seua tesi argumenta que el valencià afavoreix el dret d'aprendre altra llengua, pel que estudiar en valencià ajuda als xiquets a l'hora d'interactuar amb un altre idioma ja què mentre més estiguin relacionats amb llengües diferents més capacitat d'aprenentatge d'idiomes desenvoluparan. Açò està demostrat, però per raons polítiques no es fa saber, i en escoles valencianes ja estan cansats que sempre se'ls ataque, pel que ací comença la seua lluita contra un sistema que els suprimeix.

La primera acció en resposta als atacs que està patint l'escola pública és una campanya de sensibilització dirigida als pares i mares de l'alumnat, per la qual intenten transmetre el pensament de que si es vol salvar una llengua menuda, aquesta ha d'estar present en l'escola pública, o d'altra forma es perdrà ja que les escoles privades i concentrades no ensenyen en valencià

En quant a mi, he de dir que aquest debat em va semblar molt interessant ja que activitats com aquestes ens informen i mantenen al dia del que està succeint actualment en un àmbit que ens interessa molt. I no és que no llegim, o escoltem coses referent a això, però sempre està bé tenir informació de primera mà i d'una font fiable, ja que com tots sabem els mitjans de comunicació, en la seua gran majoria, manipulen la informació i ens fan arribar el que els partits polítics afins a les seues idees volen.

A més de l'interessant del tema, em va resultar destacable la presència dels pares i mares, així com els representants dels centres afectats. Açò ens dóna una visió més propera i veritable d'allò que està passant i que no solament afecta a les persones involucrades, també ens afecta a nosaltres com futurs docents i a la comunitat en general, ja que no es tracta solament d'un tema de supressió de línies o lingüístic, es tracta a més de la perpetuació d'una cultura que ningú vol que es perda.

El que em va cridar l'atenció és que la presència de l'alumnat de la universitat va ser minoritària, per no dir quasi nul·la. No ens interessa per ventura aquest tema que tanta controvèrsia està causant? O serà simplement que no volem saber res referent a això, per allò que diuen d'ulls que no veuen, cor que no sent.

2) I Congrés Internacional

sobre l’Ensenyament de la Gramàtica

Dia: divendres 17’30 -18’50

Moderadora: Carmen Rodríguez Gonzalo

Interventors:

Þ    Mariona Casas i Deseures, (Universitat de Vic) Parlar sobre la llengua per aprendre a pensar sobre la llengua. Un estudi de cas sobre la relació entre l'ús lingüístic i la construcció del saber gramatical a l'educació primària

Þ    Mireia Torralba Roselló, (Escola de ciències de la Salut de Manresa, Centre adscrit UAB) Què saben els nens dels temps verbals?

Þ    Xavier Fontich Vicens (Universitat Autònoma de Barcelona) Gramàtica y escriptura: sistema de creences del docent e innovació educativa

La primera a intervenir va ser Mariona Casas. Ella ens presenta la seua tesi doctoral basada en un estudi empíric que pretén explorar, a través de la interacció, el reconeixement i la comprensió dels valors dels temps verbals del present en alumnes d'educació primària.

L'estudi que ella fa, ho realitza en un col·legi en el qual forma 43 parelles d'alumnes de diferents classes, als quins els plantegen alguns exercicis que ells han de resoldre i a continuació discutir-los en parelles.

Els resultats demostren que l'alumnat pot utilitzar 4 tipus d'estratègies per a reconèixer el temps verbal present: forma, adverbis, experiència pròpia i la comprensió dels continguts. Al mateix temps observa que els alumnes fan un ús teòric del verb que no està relacionat amb l'ús pràctic, i el mateix en el sentit contrari.

És per açò que arriba a la solució que s'ha d'aplicar la teoria a la pràctica i viceversa, en un marc d'ensenyament-aprenentatge que promouga la integració de la reflexió gramatical i l'ús de la llengua amb l'objectiu de formar usuaris més conscients i competents lingüísticament.

Seguint la mateixa línia, Mireia Torralba ens va presentar la seua tesi. El seu objectiu general era conèixer les característiques del coneixement construït sobre els verbs i els temps verbals. Per a això va entrevistar a xiquets, de quart i sisè de primària, de dues escoles i amb expedients acadèmics diferents.

Proposava als alumnes fer diferents exercicis relacionats amb els verbs i les seues formes, després d'açò feia a una sèrie d'entrevistes amb l'objectiu que l'alumnat justificara les seues respostes. Volia veure com pensaven sobre el que havien fet.

Com resultats, va poder veure que els alumnes reconeixen que existeixen problemes amb els temps verbals i reflexionen sobre açò i molts altres aspectes. També, va observar que són més sensibles als elements semàntics com els modificadors temporals o bé la modalitat de l'acció.

La conclusió que ens va presentar va ser que, els alumnes reflexionen i mostren coneixements, però també mostren dificultat a l'hora d'aplicar-los en l'ús real de la llengua. Els alumnes identifiquen per un sol criteri, pocs ho fan per dos.

Per altra banda, l'últim en presentar-nos el seu treball d'investigació va ser Xavier Fontich, qui no centra el seu estudi en l'alumnat, sinó que ho centra en el professorat. Part de la tesi de que no es materialitzen bé els conceptes que s'han d'ensenyar en gramàtica, pel que existeixen incidències sobre els usos escrits d’aquesta.

L'estudi es basa en tres fases. En la primera, es fa una sèrie de preguntes als professors sobre com ensenyen gramàtica. En aquesta fase s'adóna que els professors generalment fan el que poden. En la segona, se seleccionen 6 professors dels participants perquè participen en seminaris de formació i se'ls tornen a plantejar preguntes referents a l'ensenyament de la gramàtica. En la tercera fase, que encara està en desenvolupament, es pretén veure la intervenció d'aquests professors en l'aula. En el que duu d'investigació s'adóna que el pensament del professor pot ser molt ric, però és necessària una reflexió sobre la llengua.

En quant a mi, al principi d'aquest congrés em vaig sentir frustrada perquè no podia entendre molt bé del que es parlava a causa de la rapidesa de les intervencions. Les diapositives eren passades a ritme de vertigen i els interventors parlaven a una velocitat impressionant.

Una vegada que vaig arribar a la meua casa i vaig reflexionar sobre el tema, em vaig adonar que a pesar de l'inconvenient de la rapidesa, l'haver assistit a aquesta activitat em va fer reflexionar molt sobre el meu paper com a mestra. Ara sé que quan haja de transmetre coneixements als meus alumnes, he d'assegurar-me que no solament siguen conceptes teòrics, sinó que vagen molt més allà i puguen ser aplicats a l'ús pràctic.

M'haguera agradat tenir algun coneixement més sobre els temes tractats, així com més temps per a poder conèixer amb més profunditat les investigacions, però de moment em quede amb l'après.

---

L'ESCOLA VALENCIANA

Tota societat s’imagina a si mateixa en un futur

pròxim i intenta preparar les generacions més

joves perquè puguen viure aquest futur.

Gran part dels valencians imaginem el futur del

nostre país com una societat avançada, culta,

lliure, oberta a les llengües i a les cultures, com-

petitiva i solidària, on els nostres fills puguen

desenvolupar les seues potencialitats com a

persones, com a professionals i com a ciutadans.

Tenim tot el dret, doncs, d’imaginar també les

escoles que ens han d’ajudar a crear aquesta

societat valenciana del futur i a educar els

valencians –els nascuts ací i els arribats de fora–

que hi conviuran

VICENT PASCUAL

SETMANA D'ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES II

Durant la II setmana d’activitats complementàries de la Facultat de Magisteri, vaig poder assistir a dues activitats que son les que més em van cridar l’atenció.

Sessió de TEATRE

XEMA PALANCA

Dia: Dimecres 9 d’Abril 15:00

Interventor:

Þ              Xema Palanca

Aquest professor de de l'Institut d'Aldaia, i professor del Màster de Teatre del Professorat de Secundària va començar la sessió dient que, les següents dues hores i mitja que passaríem junts les dedicaríem a aprendre, no sobre la pedagogia del fracàs, sinó que aprendríem tècniques d'improvisació del teatre que a ell li havien funcionat amb el seu alumnat i que li agradaria que nosaltres aprenguérem.

Abans de començar ens va dir que havien 3 conceptes claus i indispensables per a treballar. El primer és l'escolta, el segon l'acceptació i el tercer l'ajuda. Una vegada coneguts aquests conceptes, que ens servirien per a realitzar i comprendre els exercicis que plantejaria a continuació, va donar començament a les activitats.

Per a realitzar la primera activitat, el professor va convertir la classe en un vaixell, en el qual tots els que estàvem dins érem pirates i ell el capità. Cada punt de la classe es va convertir en un costat del vaixell (babord, estribord, proa i popa). A la veu del professor tot el conjunt de la classe es desplaçava cap a un punt del vaixell caminant, després el professor anava afegint consignes que eren explicades a mesura que transcorria l'exercici. A més del desplaçament, teníem un gest amb la seua corresponent onomatopeia quan ell donava la veu de ¨fregar la coberta¨, ¨pujar veles¨ o ¨home a l'aigua¨.

La segona activitat, de fer palmes, consistia en formar un cercle pel qual anava passant una pilota invisible que havíem d'agafar amb palmes i passar-la de la mateixa manera. Van començar passant la pilota d'un costat cap a un altre, després afegint consignes, la pilota podia canviar de sentit, podia ser enviada directament a algun company que hàgem triat, deixar-la en el centre i que algú l'agafara…

La següent activitat, també en gran grup, consistia en eixir al centre, d'un en un, i formar una imatge que el següent company en eixir complementaria, no podent romandre en el centre més de dues persones. En aquesta activitat, el més important era que hi haguera contacte amb els companys. Xema Palanca ens va explicar que existeixen 4 formes de complementar una imatge, de les quals l'última és l'única que no és acceptada: simetria, relació, paral·lelisme i analítica.

L'exercici següent, Alí babá, requeria d'un esforç d'escolta i concentració molt gran. El professor començava cantant ¨Alí babá y los cuarenta ladrones¨ alhora que feia un gest, que havia de ser repetit per les persones, tant de la seua esquerra com de la seua dreta que formaven el cercle.

Seguim amb ¨isc de viatge i em porte¨. La capacitat d'escolta i de treball de la memòria eren claus en aquest exercici. Cadascun dels integrants del cercle eixia, repetia la frase anterior, i afegia algun objecte fent un gest que ho representara. A mesura que cada participant anava eixint, havien de repetir, en ordre, tots els objectes que havien dit els companys anteriors i finalment afegir el seu.

Les dues activitats següents, van ser una de ritme, en la qual havíem de seguir el ritme establert i anar afegint les consignes que el professor donava. La segona, era de desplaçament  i coordinació, en la qual havíem de desplaçar-nos per la classe seguint línies rectes plantejades per un objectiu. A la veu del professor havíem de formar grups amb les persones del nostre voltant, la qual cosa ens permetia relacionar-nos i establir contactes.

Finalment, amb els grups formats en l'activitat anterior, eixíem per ordre i formàvem figures amb el nostre cos. El professor va col·locar una taula en el centre de la classe i va especificar que les figures havien de formar-se sempre tocant la taula, que era el nostre eix, a més d'establint contacte amb els altres companys. Primer van formar figures lliurement, després ho fèiem de temes específics que el professor anava plantejant.

Per a concloure, Xema Palanca ens va parlar de les 7 pedagogies, que són les que ell pensa que s'han de treballar a l'hora de fer teatre, però que en realitat considere que es poden aplicar a qualsevol cosa que fem. Les pedagogies de les quals ens va parlar van ser: Pedagogia del treball (fer per a aprendre), Pedagogia de l'emoció (omplir el cor de motius, no el cap de coneixements), Pedagogia de l'humor, Pedagogia de l'optimisme (creure que les coses es poden solucionar positivament), Pedagogia de l'autonomia (tots els xiquets tenen capacitat d'organitzar-se, cal deixar-los volar), Pedagogia de l'invisible (els resultats del teu treball tarden a veure's, però estan) i la Pedagogia del fracàs (aprendre dels fracassos).

He de confessar que mai m'ha agradat el teatre, de fet quan Alexandre Bataller ens va proposar aquesta activitat el primer que vaig pensar va ser que no m'agradaria, que no volia fer-la i que passaria molta vergonya realitzant les activitats. Gens va ser com jo esperava.

Les activitats van ser molt divertides i em van ensenyar que el teatre es pot treballar de formes molt diferents, i que fem el que fem si seguim els consells que ens va donar el professor Palanca, al final les coses a poc a poc ens eixiran. No hem d'obsessionar-nos amb que les coses isquen bé, hem de saber que abans d'un bon resultat et pots trobar amb una sèrie d'obstacles dels quals es poden aprendre.

Per a mi, aquesta ha sigut l'activitat més divertida i enriquidora a la qual he assistit enguany i considere que hauria d'oferir-se com una activitat de la setmana complementària a la qual tingueren accés tots els estudiants de Magisteri.

incentivar a llegir: missió (im)possible

silvestre villaplana

Dia: Dimecres 9 d’Abril 12:00-13:30

Interventor:

Þ              Silvestre Villaplana

En aquesta conferència, Silvestre Villaplana intenta fer-nos conscients de la realitat lectora d'avui dia. Cada vegada llegim menys, i a poc a poc es fa menys perquè aquest hàbit no desaparega, i si bé, el professor Villaplana ens diu que no ens pot donar una solució al problema, si que ens ofereix una sèrie de punts destacables que com futurs docents hem de tenir en compte per a perpetuar aquest hàbit tan important.

D'una banda, hem de saber que és important que trobem el que li agrada a cada xiquet o xiqueta com individu, perquè no totes les classes són homogènies i per aquesta raó tot el nostre alumnat té gustos diferents.

A més de conèixer a cada alumne, hem de saber que les TIC són cada vegada més part important de les nostres vides, i per tant dels xiquets, i encara que ens agradaria més que llegiren llibres en paper, hem d'aprendre a incorporar-les d'una manera adequada de manera que no es convertisca un enemic de la lectura, sinó més aviat un aliat per al foment d'aquesta.

Per altra banda, si volem treballar amb els llibres en l'aula, aquests han de ser cridaners, cridar l'atenció de l'alumne, perquè si els donem llibres de format antic, segur que s'avorriran i en lloc que aquests aconseguisquen incentivar-los el que aconseguirem serà que es perda la lectura. Si a aquest aspecte li sumim el fet de presentar un llibre com matèria d'examen poden passar dos coses, per una banda, si havíem aconseguit crear interès ho perdrem, i per altra, si no ho havíem aconseguit el desinterès ara serà doble.

Com a conclusió, he de dir que aquesta activitat a més d'amena i agradable, m'ha fet pensar en una realitat latent avui dia i en la qual jo com futura docent podré contribuir a que canvie per a bé, o seguisca pel camí de l'extinció. He reflexionat molt sobre les propostes del professor Villaplana i ara mantinc una actitud positiva cap a aquest tema, encara que sé que és una realitat complicada i que no podré transmetre l'hàbit lector a cadascun dels meus xiquets, encara que ho intentaré, si puc aconseguir arribar a un d'ells em podré donar per satisfeta. La passió per alguna cosa es contagia, per això jo intentaré transmetre aquesta el meu alumnat, perquè no perc gens i per poc que guanye serà molt.