POLÍTICA LINGÜÍSTICA I EDUCACIÓ

LLENGÜES I ENSENYAMENT A LA UNIÓ EUROPEA

L'Estat espanyol és un Estat plurilingüe, i així s'arreplega en la seua Constitució (1978):

Preàmbul.-

La Nació espanyola [...] proclama la seua voluntat de [...] protegir a  tots els espanyols i pobles d'Espanya en l'exercici dels drets humans, les seues cultures i tradicions, llengües i institucions.

Articles

 3.-1. El castellà és la llengua espanyola oficial de l'Estat. Tots els espanyols tenen el deure conèixer-la i el dret a usar-la.

3.-2. Les altres llengües espanyoles seran també oficials en les respectives Comunitats          Autònomes d'acord amb els seus Estatuts.

3.-3. La riquesa de les diferents modalitats lingüístiques d'Espanya és un patrimoni          cultural que serà objecte d'especial respecte i     protecció.

A més, i gràcies als Estatuts d'Autonomia, cada Comunitat Autònoma té poder legislatiu el que ha permès la promulgació de diverses Lleis de Normalització Lingüística:

València: Llei sobre Ús i Ensenyament del Valencià (novembre, 1983).

Models i exemples de política lingüística

Hi ha dos models teòrics en les fórmules legislatives de les polítiques lingüístiques:

1.   El principi de personalitat permet que un individu disposi dels seus drets lingüístics independentment de la zona de l’estat plurilingüe on es trobi.

2.   El principi de territorialitat, en canvi, només concedeix els beneficis públics d’una llengua dins d’una zona ben delimitada d’un estat, però no en la seva totalitat territorial

A l’estat Espanyol tenim un model mixt, s’hi combinen els dos: per als castellanoparlants hi ha el principi de personalitat, però per a bascs, gallecs i catalans el de territorialitat, de manera que es perpetua el conflicte lingüístic, ja que uns ciutadans estan obligats a conèixer dues llengües (la pròpia i la castellana) i altres només una, l’oficial a tot l’estat.

La majoria d’estats tenen una política lingüística en què només es reconeix una sola llengua oficial i els ciutadans que en parlen una altra no tenen cap dret lingüístic: França, Itàlia, EUA, Grècia, Rússia, Marroc, Turquia...

MODELS D’ENSENYAMENT DE LES LLENGÜES COOFICIALS A LES CCAA

MODEL BALEAR: el model desenvolupat en la Comunitat de les Illes Balears és el de conjunció lingüística o bilingüisme integral. En totes les etapes educatives, els alumnes han de rebre com a mínim un 50% de les àrees en català.

Els centres educatius han de planificar la implantació progressiva de l’ensenyament en llengua catalana i ho han d’especificar en el seu Projecte Lingüístic. Aquest serà elaborat per l’equip directiu i aprovat pel Consell Escolar.

Fins a arribar a la meitat del còmput horari, el Projecte Lingüístic especificarà quines àrees s’impartiran en català i quines en castellà.

En Educació Primària es obligatori impartir l’àrea de Coneixement del Medi Natural, Social i cultural en català. I, en l’ESO es deuen obligatòriament impartir en català, en tots els cursos, les àrees de Ciències Socials, Geografia i Història i la de Ciències de la Naturalesa.

MODEL CATALÀ:  el model lingüístic en aquesta Comunitat Autònoma és un model d’immersió lingüística que consisteix que tot l’ensenyament de les etapes obligatòries es realitza en català, excepte les matèries de Llengua i Literatura Castellana i les de Llengua Estrangera.

MODEL GALLEC (paregut a les Illes Balears):  el model lingüístic en aquesta Comunitat és un model  bilingüe, és a dir, que les matèries del currículum s’imparteixen algunes en castellà i unes altres en gallec.

En l'Educació Primària s'estudia obligatòriament en gallec la Llengua i Literatura Gallega i el Coneixement del Medi Natural, Social i Cultural del 2º  i 3º cicle d'aquesta etapa. A més en aquestos dos cicles és obligatori impartir altra matèria més en gallec.

El l'ESO els alumnes estudien en gallec les següents matèries:

-L'àrea de Llengua Gallega i Literatura.

-L'àrea de Ciències Socials i Ciències Naturals.

-Les matèries optatives de ciències mediambientals i de la salut.

-La matèria d'oferta lliure del centre.

La resta de les àrees, tant en l'Educació Primària com en l'Educació Secundària Obligatòria s'estudien en la llengua que s'establisca en el Projecte Educatiu de cada centre. Açò és, cada centre ha de realitzar un estudi sociolingüístic i a partir d'aquest estudi cercarà l’estratègia didàctica més ajustada, respectant, en tot cas, l'equilibri entre ambdues llengües.

MODEL NAVARRÉS: existeixen quatre models lingüístics diferents que són:

-Model A: Ensenyament en castellà, amb el basc com a matèria.

-Model B: Tant la llengua castellana com el basc s'utilitzen per impartir les matèries.

-Model D: Ensenyament en basc, amb el castellà com a matèria.

-Model G: Ensenyament totalment en castellà, sense incorporar el basc.

Aquesta comunitat autònoma està dividida en tres zones a efectes lingüístics:

-Zona bascòfona: En aquesta zona l'ensenyament del basc és obligatòria. S'autoritzen els models A, B i D.

-Zona mixta: En aquesta zona la incorporació del basc a l'ensenyament es realitza de forma gradual. Es podem autoritzar els models A, B, D i G.

-Zona no bascòfona: En aquesta zona l'ensenyament del basc és recolzada i finançada pels poders públics d'acord amb la demanda. S'autoritzen els models A i G.

Els centres educatius de cada zona han de presentar una sol·licitud per escrit a l'Administració educativa competent sobre el model triat, adjuntat les peticions dels pares o tutors, en les quals assenyalen l'opció que han triat per a cursar l'escolaritat en aquest centre.

L'Administració educativa valora les condicions que ocorren en el centre i autoritza el model o models lingüístics que han d'impartir-se en ell.

MODEL BASC: en aquesta Comunitat autònoma existeixen tres models lingüístics que són:

-Model A: Ensenyament en castellà, amb el basc com a matèria.

-Model B: Tant la llengua castellana com el basc s'utilitzen per impartir les matèries.

-Model D: Ensenyament en basc, amb el castellà com a matèria.

El Departament d'Educació assigna dels model lingüístics a impartir en cada centre, tenint en compte la voluntat dels pares o tutors i la situació sociolingüística de la zona.

Actualment el Parlament basc ha obert un debat sobre aquest sistema del tres models lingüístics. S'està plantejant la possibilitat d'avançar cap a un únic model mixt, amb presència del basc i del castellà segons una sèrie de circumstàncies i, sobretot, en funció de la major autonomia tenint en compte la realitat sociolingüística que els envolta, els seus projectes curriculars, la voluntat de les famílies i la llengua materna dels alumnes.