MULTICULTURALITAT I GLOBALITZACIÓ
Multiculturalitat: Coexistència de diferents
cultures que comparteixen el mateix espai i temps.
Interculturalitat: Convivència de diverses cultures,
basades en el respecte i des de plànols d'igualtat, que parteix del supòsit que
totes són igualment dignes i valuoses.
1) Educar en societats multiculturals: el paper de l’educació intercultural.
Ø Ningú no dubta que la nostra escola (S.XXI) ha d’educar per a viure en societats plurals, diverses; multiculturals.
Ø Com que tot el món parla de multiculturalitat, i ho fan des de àmbits diversos, no tot el món parla del mateix, en quant al tractament d’aquesta en un projecte social y educatiu.
Ø Però també són molts els qui diuen que la diversitat cultural, la multiculturalitat, és perjudicial, motiu de conflicte, amenaça per a la cohesió social, ròssec pel progrés.
Ø Els diversos punts de vista provoca que no hi haja un consens respecte a la interculturalitat, ni tampoc ho hi ha en quant al desig de la multiculturalitat.
FET:
Societats multiculturals PERÒ: Cada vegada més iguals
Es així que parlem de globalització; no només en la seua dimensió
econòmica, les societats es veuen afectades per influències de préstec i
interacció cultural i com sovint aquestes esdevenen processos d’uniformització
cultural.
-
Modes de divertir-se
-
de vestir, comprar
-
de relacionar-se
Això és estils de vida, de cultura.
.
Exemple: Cultura popular infantil i juvenil, tots el productes dirigits a
xiquets conformen el mode en que els xiquets comprenen el món i perceben la
realitat social i cultural.
Això ens fa veure com el concepte de context cultural ara està sotmès a
influences que van més enllà de l’àmbit d’allò local.
I així, el procés d’enculturació està (sotmès) mediat per poderosos
mecanismes de difusió de productes culturals que els fan arribar a tots els
racons del planeta.
Tres
propostes:
II.
Utilitzar la diversitat cultural com
instrument d’aprenentatge social.
III.
Dotar als alumnes de destreses
d’anàlisi, valoració i crítica de la cultura.
2)
De
què parlem quan parlem d’educació intercultural? Quatre reflexions a tall
d’introducció.
2.1 L’èxit retòric i l’escassa influència en la pràctica
escolar.
Ø Es parla
de multiculturalitat, educar en la diversitat, interculturalitat els llibres i
propostes augmentat a un ritme ràpid. Però no ho han fet .
Aquest concepte no s’aplica en les
aules.
Ø Enorme
responsabilitat de les administracions educatives.
Soles s’han limitat a cobrir les
demandes (escolaritzar fills d’immigrants) específiques.
No s’ha aprofitat les experiències
dels mestres per a crear una xarra o material que compartixca les seues experiències
i coneixements.
Enorme diferencia
Teoria
intercultural; Pràctica
Ø Cal
arribar a la conclusió de que el debat sobre la multiculturalitat fa molt de
soroll per a res? (Touraine)
2.2 La confusió entre els
plantejaments teòrics.
Ø Com havia
dit abans, tot el món parla de multiculturalitat, però cada persona ho fa des
de àmbits diferents, per el que no es possible que tots parlen del mateix.
Exemple--- s’utilitzen diferents termes per a designar
propostes educatives sobre el mateix contingut: educació multicultural,
pluricultural, intercultural, etc.
Això deriva en la utilització de materials que amb el
mateix nom proposem coses distintes.
Es fonamental així parlar de multiculturalitat i
d’educació multicultural, intercultural.
3)
Set
propostes des de l’educació intercultural
3.1 Fer palès que la diversitat social i
cultural ès natural
3.2 Evidenciar que la diversitat social i
cultural és un fet complex.
3.3 Fer veure que la diversitat social i
cultural és un avantatge per a la societat.
Ø Plantejar
que la diversitat no és amenaçant, i no ha de quedar como a un concepte
políticament correcte, sinó que hi ha que portar-lo a terme.
Ø Les
diferents cultures ens enriqueixent (música.art,ball,etc)
3.4 Facilitar la vivència no problemàtica
de la identitat.
Ø Es
important que la persona sepa que ès dferent però que no es senca diferent.
3.5 Establir un context on les
interaccions siguen igualitàries.
Ø Hem de
mostrar les diferències i admetre-les, però em de interactuar sinó no valdrà de
res.
3.6 Evidenciar la naturalesa política
dels conflictes presumptament culturals.
Ø S’ha de
/ es deu treballar les diferències socials; culturals dins l’escola per a que
es sensibititze el alumnat i evidencien la naturalesa dels conflictes polítics
y aprenguen a ser crítics.
3.7 Educar en el tractament dels conflictes
culturals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada