L'ADQUISICIÓ D'UNA SEGONA LLENGUA

L’ADQUISICIÓ D’UNA SEGONA LLENGUA

FACTORS MÉS INFLUENTS EN L’ADQUISICIÓ DE UNA L2

INPUT: informació que rep l’aprenent, sempre ha de ser correcta i comprensible. L’adquisició de l’l2 depèn en gran manera de la quantitat i de la qualitat de l’input, perquè a partir de aquest l’aprenent pot seleccionar, extreure’n regles i crear un nou llenguatge que anirà incorporant al seu sistema interllengua. El mestre és el model principal de l’alumne. Quantitat: Aula d’acollida, aula ordinària, escola, barri... Qualitat: L'Input ha de ser comprensible, l’aprenent ha de ser capaç d’omplir de significat els usos de la nova llengua amb el seus coneixements previs sobre: La nova llengua: morfosintaxi, lèxic, fonologia. L’estructuració dels discursos en la L1 El context paralingüístic i el món en general. El/la mestre/a com a model lingüístic: Assegurar sempre la contextualització del missatge mitjançant gestos i suports visuals (imatges, objectes, esquemes, gràfics...) Adaptar el ritme de la parla i fer pauses en el discurs. Repetir el missatge, quan calgui, amb naturalitat. Tenir cura de la pronúncia i exagerar lleugerament l’entonació. Simplificar el vocabulari: Triar el lèxic més comú i d’interpretació única; Evitar l’ús de paraules i estructures sinònimes; Utilitzar antònims per a definir conceptes.

INTAKE: part de l’input que l’aprenent selecciona i assimila.

OUTPUT: Producció lingüística que fa l’alumne a partir dels intakes que ha processat. Experiència de parla que crea l’interllengua. La memorització i la mecanització d’estructures lingüístiques és una condició necessària per a l’adquisició d’una L2 (comunicació i reflexió lingüística són imprescindibles).

INTERLLENGUA: És un sistema intrapersonal i autònom, desenvolupat a la ment de cada un dels parlants de les llengües en contacte, sistema pel qual els aprenents recreen la L2 tot incorporant-hi elements de la seva L1 (transferències). La interllengua és un sistema lingüístic estructurat, aproximatiu i en evolució, utilitzat per un estudiant d’una L2. És una gramàtica mental provisional. Es pot dir que és un sistema intermedi entre L1 i L2, la complexitat del qual s’incrementa en un procés creatiu que passa per diferents etapes marcades per les noves estructures i pel vocabulari que l’alumne va adquirint. És un sistema autònom i relativament “estable” en la seua variabilitat, que pot ser descrit mitjançant un subconjunt de les regles de la gramàtica de la llengua meta. No és una versió errònia ni incompleta de la llengua que es vol aprendre, sinó un sistema en ell mateix.

DEU IDEES BÀSIQUES PER A POTENCIAR L’ADQUISICIÓ D’UNA L2

1.                   L’adquisició d’una L2 es fa possible participant en intercanvis comunicatius de qualitat i en quantitat suficient.

2.                   La importància de la conversa genuïna és indiscutible en l’adquisició de la L2.

3.                   La comprensió és la base per al desenvolupament lingüístic. El desenvolupament exigeix paral•lelament la parla i l’escriptura sistemàtica.

4.                   En el context escolar, la llengua del professor i els intercanvis amb la resta d’aprenents són la font més important d’input i el context natural d’experimentació del coneixement lingüístic.

5.                   Hem de partir del que l’alumne vol dir, i això ha de ser la base del que dirà a continuació.

6.                   Cal recollir els temes que proposen els alumnes i cal proposar aquells que els interessin.

7.                   Hem d’evitar les pseudoconverses centrades en la forma i no en el contingut.

8.                   El professorat ha de dominar les modificacions conversacionals.

9.                   La correcció lingüística del docent condiciona la parla dels aprenents.

10.              Si l’alumne aprèn a “preguntar”aconseguirà més inputs i entendrà millor el que rep.