SOCIOLINGÜÍSTICA: Conflicte lingüístic

Pugna entre dues comunitats lingüístiques per ocupar àmbits d’ús: 

 

 Aquest conflicte pot originar: una substitució lingüística 

 o una normalització lingüística.

Substitució lingüística.

Procés:

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

     2) Normalització Lingüística

•  Intenta evitar la desaparició de la llengua pròpia. 
  

• Implica el reconeixement del conflicte lingüístic com una situació anormal que cal superar canviant les normes d’ús de la comunitat lingüística.

• S’han de reorganitzar les funcions lingüístiques de les dues llengües per readaptar les funcions socials de la llengua.

• El seu objectiu és la normalitat lingüística incidint en els següents aspectes bàsics:

1. augmentar el nombre de parlants,

2. augmentar la freqüència d’ús de la llengua,

3. ocupar tots els àmbits d’ús de la llengua i

4. unes normes d’ús favorables a la llengua dominada

SOCIOLINGÜÍSTICA: Diglòssia

SOCIOLINGÜÍSTICA: Monolingüisme, Llengues Minoritzades i Minoritàries i Bilingüisme

MONOLINGÜISME

Quant en un estat existeix tan sols una comunitat lingüística estem parlant de monolingüisme.

Aquesta situació és molt estranya ja que existeixen més llengües que estats al món, i per això el normal seria que en cada estat hi hagueren llengües en contacte. El menyspreu i no acceptació d’una llengua i cultura per part de l' Estat no es considera monolingüisme. 

• Monolingüisme Individual

S’adona quant una persona fa ús habitual d’una mateixa llengua.

• Monolingüisme Social

Es produeix quan en el context d’una determinada societat s’usa només una llengua com a moneda de canvi lingüístic habitual.

BILINGÜISME

Quant es produeix un contacte de llengües s’adona el bilingüisme. Es a dir, una persona o un territori coneixen i utilitzen dues llengües.

Cóm que les llengües en contacte són dues, hem de determinar quin ús en fa el parlant d’elles.

• El bilingüisme individual es produeix quan un individu té la capacitat d’usar indistintament dues llengües. Normalment el trobem en les persones que han après, des de xicotets, dues llengües.

• Bilingüisme passiu/actiu: el parlant coneix dues llengües però una no les utilitza (passiu); o

coneix i utilitza les dues llengües (actiu).

• Bilingüisme simètric/asimètric: és simètric si el parlant domina per igual les dues llengües en tots els àmbits d’ús. Si no, és a
simètric.

• Bilingüisme instrumental: un individu aprèn una llengua per raons laborals o econòmiques.

• Bilingüisme integrador: s’aprèn una llengua per integrar-se dins d’un nou grup (els immigrants)

 

• El bilingüisme social es produeix quan en un territori hi ha dues o més comunitats de parlants, les quals usen més d’una llengua. 

• El bilingüisme territorial es produeix quan en un territori hi ha dues àrees territorials ben diferenciades, les quals tenen cadascuna d’elles una llengua pròpia. El País Valencià n’és un exemple, ja que inclou dos territoris històricament diferenciats  des del punt de vista lingüístic: les comarques costaneres són catalanoparlants i les comarques de l’interior són castellanoparlants.

LLENGUA MINORITÀRIA

Quant parlem de llengua minoritària estem parlant d’una llengua que compta amb pocs parlants.

Llengua minoritària = pocs parlants

LLENGÜA MINORITZADA

Llengua que està sota la pressió d’una llengua dominant, de més prestigi, amb perill de desaparèixer. Encara que els seus parlants estiguen molts, pateix la interposició d’una altra llengua.

Llengua minoritzada = interposició d’una altra llengua

CONTACTE DE LLENGÜES

Contacte de llengües

Dues llengües entren en contacte quan són utilitzades alternativament pels mateixos individus (Weinreich 1953).

D'aquest contacte es deriven diverses situacions, com ara, bilingüisme, disglòssia, llengua minoritària, llengua minoritzada, etc., que són estudiades per la sociolingüística.

Abans d'explicar aquestes situacions, anem a veure el que és la  sociolingüística.